Futbol i Consiència
El futbol comença amb la lluita per la dignitat!
No tot ès futbol. El futbol, en si, ès el motor que ens uneix en aquest llarg viatge, però la consiencia continua intacte. Aqui trobareu totes aquelles noticies, idees, lluites i batalles per a la dignitat cuotidiana, que ens semblen interessants. Perque som això, mès que un club, mès que qualsevol altre club!
LA LLUITA NO CALLA, NOSALTRES TAMPOC!
Aqui teniu la noticia. Un company, un mès, al que le sveus de la seva repressió volen callar. Nosaltres no ho permetrem. Aquest dissabte, a les 15:30, vine al camp i fem sentir el nostre clam contra la repressió cap aquells que no es volen rendir!
La UJI veta una mesa redonda con un condenado de ETA
El músico Juan Ramón Rodríguez, del grupo Kop, condenado por colaboración con la banda armada iba a participar en la charla
22.10.2013 | 18:59
EFE | LEVANTE-EMV.COM El Consejo de Dirección de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló ha acordado hoy no autorizar la actividad "Música combativa: una historia de represión", una mesa redonda en la que estaba prevista la participación del músico Juan Ramón Rodríguez, del grupo Kop, condenado por colaboración con ETA.
Fuentes universitarias han señalado, en un comunicado, que esta actividad, que formaba parte de la propuesta de programación de la Semana de Bienvenida organizada por el Consejo del Estudiantado, había provocado un gran número de quejas por parte de miembros de la comunidad universitaria, especialmente estudiantes.
El Consejo de Dirección ha aprobado todas las propuestas de actividades a excepción de ésta, por entender que no une al estudiantado y que se aleja de los principios de convivencia pacífica recogidos en los estatutos de la UJI.
Además, indican las mismas fuentes, ha habido asociaciones universitarias que se han mostrado claramente en contra, y también diferentes manifestaciones contrarias de colectivos y ciudadanos de la provincia.
El Consejo de Dirección también ha valorado los incidentes que se produjeron en otras universidades en situaciones parecidas, donde se vieron implicados grupos radicales de extrema derecha.
Ante el enfrentamiento público que ha provocado en los últimos días la propuesta del Consejo del Estudiantado de invitar a este músico, el Consejo de Dirección ha valorado que se podrían producir altercados parecidos en el campus castellonense.
Desde el Consejo de Dirección, se asegura que la UJI respeta y defiende la libertad de expresión, pero entiende que esta actividad ha demostrado que hiere las sensibilidades de muchos miembros de la comunidad universitaria y de la sociedad, motivos por los cuales se ha decidido no autorizarla.
SEGUIM QUE SEGUIREM!
.jpg)
La lluita dels estudiants continua!
Via Laietana, sis de la matinada. Desenes de furgons policials, 200 agents, carrers tallats i bombers. Un helicòpter a vol baix, amb un soroll estrident. Il·luminant amb un potent focus de llum blanca, assenyala l’objectiu militar a batre: l’assalt al cinema Princesa. La fortalesa okupa inspirada per Joan Conesa*, autònom antifranquista que unia resistències passades i futures, per protestar contra el Poder al bell mig de la ciutat dels Palaus: a tocar de l’Ajuntament i la Generalitat.
A les vuit del vespre d’aquell mateix dia, inusualment puntual, un petard anuncia al Portal de l’Àngel que la manifestació per protestar contra el desallotjament ja arrenca. Milers de joves participen d’un recorregut curt a un ritme frenètic: Fontanella fins Via Laietana. A la Jefatura Superior de Policía esclata la ràbia, s’ataca la comissaria i s’inicia una batalla campal com feia temps que no es recordava. La policia s’ha de replegar fins que arriben reforços. La Ribera bull. Escenografia de revolta urbana. Pilota ve, pedrada va. Cotxes creuats, colles d’agents de paisà i contenidors cremant entre càrregues policials.
L’endemà ens truquen des de Dinamarca: el Princesa és la quarta obertura del telenotícies danès. El certificat de les televisions europees conforme la guerra desigual i injusta decretada pel PP només ha fet que començar. Amb 48 detinguts al matí i 16 al vespre. Els 64 detinguts que inauguren oficialment l’era Valdecasas. Amb el baptisme de les hòsties de la democràcia.
I amb Benedetti cridant contra el vent: «qui pacifiqui al pacificador bon pacificador serà».
* Joan Conesa va morir l’abril de 1996 al cine Princesa, en precipitar-se al buit des del terrat.
[Una guerra il·legal]
El problema de les guerres il·legals rau sempre en el fet que el reconeixement de la il·legalitat sempre arriba tard. Massa tard i quan només en queden les runes.
Com amb la «batalla» del Princesa, que va ser una guerra il·legal decretada pel Poder contra el moviment social d’okupacions. Així ho certifica una llarga sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que absol 30 dels okupes detinguts i titlla l’ordre judicial de desallotjament del cinema d’il·legal, antijurídica i il·legítima, i ho qualifica tot plegat de «funcionament anormal dels serveis públics».
El reconeixement explícit de la il·legalitat d’aquella guerra arribava, però, ben tard: el 16 de gener del 2003*.
6 anys, 2 mesos i 18 dies després que s’hagués consumat una ordre antíjurídica per la via de la violència taxativa d’una guerra il·legal.
Si és que hi ha guerres legals, és clar.
* Molt abans, el 1997, el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Josep Maria Mena, ja havia afirmat que els okupes «mereixien escassísim rebuig social», es preguntava «quin dany social han causat les persones que van estar ocupant el cinema Princesa», els qualificava de «ciutadans alternatius respectables» i anunciava que «l’actitud de la Fiscalia amb gestos pacífics, malgrat siguin irregulars, serà pacífica i no participarem en l’espiral de violència que es genera al voltant dels okupes» (El País, 1-3-1997). Òbviament ni Valdecasas ni el 6 van prendre nota del màxim responsable del Ministeri Fiscal a Catalunya.
[Els Mossos informen (del que volen)]
Abans que Valdecasas, els UIP i el 6 desallotgessin el Cinema Princesa, els Mossos s’havien encarregat de confeccionar aquell informe, que no deia ni una sola paraula sobre la propietat del cinema. Era de Salvador Forcadell*, detingut i imputat en l’estafa milionària de la consultora BPF ordida per l’exconseller d’Economia de la Generalitat i director de l’Institut Català de Finances CiU, Jordi Planasdemunt (CiU), a qui segurament els Mossos mai van investigar pels seus delictes de coll blanc i de tupinades que rondaven els 4.000 milions de pessetes.
L’informe anava acompanyat de fotografies preses mentre s’identificaven els okupants en retencions rutinàries. Tu el fitxes, jo el fotografio. Un complet reportatge fotogràfic —previ al desallotjament—que farcia més de 500 pàgines, quatre cintes de vídeo i prop de 70 imatges personals dels «habituals» i els «ocasionals» on arribaven a concretar, fins i tot, les opcions polítiques i estètiques personals. I que anava acompanyat d’anotacions com «subjecte dels més actius i reivindicatius». Després les bajanades habituals de la incomprensió absoluta dels nous moviments socials: «instrumentalització política per part de grups antisistema», «difusa ideologia llibertària», tot adduint que la frustració juvenil i la manipulació política aboquen a la violència gratuïta. Lamento aigualir la festa, però les expressions violentes i els sabotatges atribuïts genèricament —i amb força mala llet— als okupes són qualsevol cosa menys gratuïts. Qui ho fa sap perfectament què fa: entitats financeres, immobiliàries especuladores i ETT. Els símbols dels temps que corren i del poder econòmic que els precaritza i els exclou. Accions violentes però selectives. De gratuïtes, res de res.
...on sí que encertàven, però, era en la radiografia catalana de l’ocupació de vivendes buides: «okupes, delinqüència comuna, ètnia gitana, indigents, famílies amb problemes econòmics i magrebins». Malgrat quenomés anunciaven mesures dràstiques i polítiques contra els primers: el moviment social d’okupacions. Ben simptomàtic. No és cap repressió gratuïta. Sinó selectiva. Saben perfectament què volen copejar. Que volen eradicar. Que volen combatre. Que volen tombar.
* Forcadell, protagonista també de l’afer Estivill, va morir abans del judici.
[Cicles, fases, etapes]
Síntesi d’una etapa* a càrrec de l’advocat Jaume Asens:
Hem analitzat com l’aparell policial ha manegat els actes de protesta mitjançant diferents estratègies des de dues instàncies operatives —els serveis secrets i les unitats d’antiavalots— segons la configuració del context sociopolític, partint de dues hipòtesis de treball: (1) que es produeix una influència recíproca entre la protesta i les tàctiques policials; (2) que els mèdia exerceixen un paper decisiu a l’hora d’incentivar un tipus de repressió o una altra, a la vegada que també incideixen en les formes que adopta l’acció col·lectiva. Es tracta d’un procés d’adaptació dels tres factors principals analitzats (mass media, policia, protesta) que hem dividit en quatre períodes. El primer és el previ a l’aprovació del Codi Penal, quan en un context de certa tolerància es comença a gestar un procés d’estigmatització policial de la protesta (1984-1996). El segon s’obre camí amb el procés de criminalització policial de la protesta posterior al canvi legislatiu (1996-1999), en la que hem destacat l’efecte de difusió del cinema Princesa en l’aparició del nou cicle de protesta. El tercer és el de la intensificació o expansió de la dinàmica anterior (1999-2001), on hem descrit com impacten en la protesta, ampliant o reduint les seves oportunitats polítiques, episodis com el del 12 d’octubre (1999), les operacions antiterroristes contra ETA (2001) o el 24 de juny (2001). El quart és el que es produeix després dels atemptats de l’11 de setembre, quan l’excusa del terrorisme permet iniciar el que s’ha anomenat «guerra global permanent» de conseqüències encara difícils de preveure per al conjunt dels moviments socials.
* Per a un marc de referència analític i exhaustiu, val la pena llegir l’article sencer. Jaume Asens, «La represión al movimiento de las ocupaciones: del aparato policial a los mass media», a Miguel Martínez i Ramon Adell, ¿Dónde están las llaves? El movimiento okupa: prácticas y contextos sociales, Los Libros de la Catarata, Madrid, 2004.
ABANDONATS,
CREAREM EL NOSTRE PROPI DESTI.jpg)
GRÈCIA, ull per ull...
Dos hombres fueron asesinados a balazos hoy y un tercero herido de gravedad ante las puertas de una oficina del partido neonazi griego Amanecer Dorado en las afueras de Atenas, informó la policía.
Las dos víctimas, de 22 y 26 años, fueron abatidas desde una motocicleta en la que iban dos personas, informó la brigada antiterrorista, que ha lanzado una operación de búsqueda.
Medios locales precisaron citando a la policía que el ataque se perpetró con un arma de nueve milímetros y los disparos se efectuaron directamente a la cabeza y a una de las víctimas también al tórax.
El ministro de Sanidad, Adonis Yeoryiadis, señaló en declaraciones a una cadena de televisión privada que el tercer hombre, de 27 años, se encuentra en estado de suma gravedad. El portavoz de Amanecer Dorado, Ilias Kasiriadis, aseguró que las dos víctimas eran miembros del partido.
El ministro de Orden Público, Nikos Dendias, apuntó indirectamente a la posibilidad de un ajuste de cuentas por el asesinato en septiembre pasado del activista de izquierdas Pavlos Fyssas a manos de un simpatizante de Amanecer Dorado.
"No puede permitirse que el país se convierta en un escenario de ajustes de cuentas por cualquier cosa", dijo el ministro en un comunicado.
Para Amanecer Dorado no hay duda de que se trató de un acto de venganza por la muerte de Fyssas, y en un comunicado, el partido neonazi aseguró que fue "un golpe a ciegas en que los criminales tenían la intención clara de ejecutar a cualquiera que se encontrase ante la oficina de Amanecer Dorado". El partido aseguró que ha pedido protección policial porque había recibido amenazas
VALORS DES DE MADRIZ!
El cantant del grup madrileny Ska-P, Pulpul, ha cridat "Visca Catalunya Lliure" durant el seu concert al Southside Festival 2013 d’Alemanya davant més de 70.000 persones.
El grup, en el seu compte de Twitter, es mostra a favor de la independència de Catalunya. Un seguidor els pregunta si "esteu a favor de la independència de Catalunya" i ells contesten que "totalment a favor! De Catalunya i de tothom…!".
Ska-P és un grup espanyol de ska format a Vallecas el 1994 i les seves cançons es caracteritzen pel seu inconformisme, la crítica al capitalisme i la defensa de la igualtat.
El grup s'ha declarat oficialment com a grup proanimalalista i antitaurí amb cançons com Vergüenza i el seu suport a la prohibició de les corrides a Catalunya.
Com que no tot es tele i basura, us deixem un llibre que val molt i molt la pena!!!!!!
VERGONYA!!!!!!
La consejera de Seguridad del Gobierno de Lakua, Estefanía Beltrán de Heredia, ha confirmado esta tarde como nuevo jefe de la Ertzaintza a Jorge Aldekoa, máximo responsable del operativo durante el cual fue herido mortalmente el joven de Basauri Iñigo Cabacas.
El Departamento de Seguridad del Gobierno de Lakua ha nombrado nuevo jefe de la Ertzaintza al hasta ahora responsable de la comisaría de Bilbo Jorge Aldekoa, quien era el máximo mando policial del operativo el día en que el hincha del Athletic Iñigo Cabacas resultó mortalmente herido por el impacto de una pelota de goma.
La consejera de Seguridad, Estefanía Beltrán de Heredia, ha confirmado este nombramiento–que ya se filtró hace un par de semanas– en una rueda de prensa ofrecida en la base de la Ertzaintza en Erandio. Preguntada si el nombramiento de Aldekoa nace con polémica por su responsabilidad en el dispositivo de aquel 5 de abril de 2011, cuando Athletic y Shalke se enfrentaron el San Mamés, la consejera se ha limitado a responder que «no tiene por qué».
Beltrán de Heredia también ha comunicado los nombres de la veintena de nuevos mandos que asumen «el reto de liderar el nuevo tiempo» de la Ertzaintza tras su reorganización. El responsable de la División de Protección Ciudadana es Josu Bujanda; el de Investigación Criminal, Maite Salaberria, y el de la nueva Oficina Central de Inteligencia, Jon Ziarsolo. La consejera ha asegurado que son «profesionales con contrastada experiencia y trayectoria profesional de excelencia».
Jordi Arasa queda absolt de la pallissa a David Fernàndez en el desallotjament de l'acampada del 15M a plaça Catalunya
Josep Maria Miquel Porres, el jutge d'instrucció 4 de Barcelona, ha acordat l'absolució del sots-inspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa, en relació a lapallissa al periodista i diputat de la CUP-AE David Fernàndez, durant el desallotjament de l'acampada del moviment dels indignats de plaça Catalunya, el 27 de maig de 2011. La sentència té data de 18 de novembre –el mateix dia del judici–, però s'ha comunicat aquest matí a les parts i al servei de premsa del TSJC.
El jutge considera provat que Fernàndez va ser colpejat amb la defensa del sots-inspector durant l'operatiu policial, però afirma en la sentència que no ha quedat provat que Arasa utilitzés una "potència cinètica desproporcionada" ni que "la ferida contusa de morfologia indefinida al terç mitjà de la cama dreta ni l'equimosi del braç" fossin com a conseqüència dels cops de porra. En l'apartat de fets provats també es diu que els cops amb la defensa es van efectuar contra persones que estaven "assegudes a terra i que de manera pacífica es resistien a abandonar el lloc". Cal recordar que Fernàndez va rebre 23 cops al llarg de l'operatiu, un d'ells per una 'patada' de Jordi Arasa, tal i com va manifestar la víctima i va confirmar un testimoni durant la vista oral. El jutge Porres considera que el sots-inspector va actuar en "compliment de les ordres" dels seus superiors jeràrquics.
El magistrat decreta la lliure absolució de l'agent (TIP 4364) per la falta de lesions i de vexació sol·licitada per l'advocat de l'acusació, així com decreta d'ofici les costes del procediment. Malgrat tot, obre la possibilitat de presentar un recurs contra la sentència en el termini de cinc dies. Es dóna la circumstància que aquesta és la única de les 57 denúncies judicials presentades per les agressions policials de plaça Catalunya que ha arribat a judici. Totes les altres foren arxivades al jutjat de guàrdia o al llarg del procés d'instrucció. Cal recordar que es va acreditar amb informe mèdic més de 120 persones ferides durant tot l'operatiu que fou coordinat per Manel Prat (CDC) i Assumpta Escarp (PSC), que en un primer moment van ser imputats per l'actuació, però que finalment no han hagut de seure a la banqueta dels acusats.
GEHEN NAZI!
Mapa dels equips alemans que atessoren aficions antifeixistes i antirascistes
